D'entrada no em sento còmode amb un President que hagi crescut fora de Catalunya, però potser és un signe de normalitat i s'ajusta més a la realitat catalana, un territori en el que s'hi conviu en la diversitat i la tolerància. Espero que em sorprengui positivament, s'ha de donar certa carència i esperar resultats.
En un article anterior vaig predir que el President seria en Mas amb l'ajud d'en Carod. El major prejudici venia en que les arrels del Montilla el farien perdre molts vots. I així ho segueixo pensant, ja que només ha pogut governar gràcies al recolzament dels seus incondicionals d'IC. També pensava que en Carod no podria pactar amb un andalús i fer-lo President. Possiblement no vaig considerar l'evident enemistat entre en Mas i en Carod, un tema personal que trascendeix a la política. Revisaré les meves habilitats predictives, hauré d'aprendre a ampliar els meus espectres d'anàlisi. Ara aviam quin govern presenta, espero que no repeteixin gaires consellers...
Com vaig sentir l'altre dia per la ràdio, 'Catalunya ha orientat els esforços en ser diferent, però no pas millor'. Un president que no estigui tant focalitzat en la identitat possiblement aporti aquell seny que tant exportem però que a vegades ens falta. Hi ha molt camir per recórrer.
Rec
No hay comentarios:
Publicar un comentario