És molt difícil endevinar el futur, en canvi molt fàcil explicar la història. Quan ens acostem als períodes electorals apareixen nombroses i successives projeccion sobre espectativa de vot, previsió de guanyadors o preferències de cada grup social o massa representativa. Els especialistes es discuteixen per a qui és capaç de presentar el millor argument per a justificar el passat. Però el dia abans ningú és capaç de d'assegurar qui serà el nou president.
Això sí, el dia després trobarem moltes explicacions racionals i raonables que demostraran perquè ha guanyat un i no l'altre. Anàlisi tècniques que tornaran les incerteses en dades obvies i objectives, i ningú es posarà vermell.
La questió és que el futur és, a més d'indeterminat, es incert. No només hi ha un futur, n'hi ha infinits, incalculables alternatives i solucions viables, totes elles explicables. En canvi de passat només en tenim un, únic i invariable, fix. Coneixem les interaccions i causes que han produit l'efecte resultat i només hem d'aclarir la relació entre tots els elements per a historiar-lo amb més o menys fortuna.
El que més m'impressiona és que tot i poder explicar la majoria d'events del passat d'una forma clara i unívoca, seguim sense ser capaços de determinar amb alt grau de fiabilitat el futur, ni el més immediat.
És més, els successos que realment determinen la història són els més imprevisibles. La resta només marca una tendència o època, però no marquen història. Els grans girs venen imposats per allò que no som capaços de preveure. '
Fooled by Randomness' de
Nassim Nicholas Taleb explica amb bastanta fortuna i d'una forma molt incisiva i amena la impossibilitat de que les projeccions en entorns incerts siguin representatives.
REC
Ja estem a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, i és el moment d'intentar encertar com quedarà repartit el pastís. Avui aquesta és la meva aposta, que contrastarem amb el resultat del proper dimecres.
