El que està passant actualment a Catalunya, i en especial a Barcelona amb tot el referent a les infraestructures penso que està molt lligat a la politització d'aquestes. De la mateixa manera que definir les prioritats en inversió i promoció d'infraestructura no s'ha de fer merament per criteris d'oportunisme polític, condicionar l'evolució de les obres a actes i esdeveniments pre-electorals tampoc afavoreix en res. La planificació territorial ha de sorgir de la priorització de les necessitats resultat d'una anàlisi tècnica, que ordeni les millors inversions en cada moment, sempre pensant en el llarg termini i la seva funcionalitat i durabilitat. Tanmateix, condicionar les obres per a que es compleixin terminis impossibles genera riscs elevats, amb la conseqüent afecció a els ciutadans que, normalment, no transmeten les presses que la classe política sembla percebre. I no parlem dels riscos laborals que ningú vol reconèixer però que allà estan per l'allargament continuat de les jornades, treballs nocturns, presses i improvitzacions, tot per a satisfer les espectatives d'unes persones que tenen el següent contracte a les seves mans.
Ja n'hi ha prou.
REC
